Author
RXI
gravació preliminar del nostre mai editat primer disc, Dialèctica
Alguns membres del desaparegut grup de rock ilicità Alabaix, acabem de penjar a la xarxa P2P una gravació preliminar del nostre mai editat primer disc, Dialèctica, després de la maqueta Vents del sud. Com que el principal objectiu del grup era la transmissió d'idees, hem pensat que no s'ha de desaprofitar l'oportunitat que ofereix la xarxa per a propagar una visió diferent de la realitat a través de la música.
Alabaix (22-02-06)
01 Al meu davant
02 Capital
03 Carnaval
04 Explotats en català
05 Indígena català
06 Por
07 Sòlid
08 Solidaritat
09 Veritat
AL MEU DAVANT
Sé que el meu destí estava en mans del gran Alà,
si és que em sent li pregue que plene el meu buit a la llar,
on m’espera una família, fills de la necessitat,
que confien en que prompte arribe el pare amb un regal
en forma de diners que curen l’angoixa i la fam
vinguts des d’un país a l’altra banda de la mar.
D’un bon pare és obligat donar la sang per un fill,
per això em vaig decidir a buscar un nou camí,
a la terra de l’abundància i de la prosperitat,
a la que podem veure mirant la televisió,
creuant la frontera que separa al pobre del senyor,
una patera em serviria com a passaport.
I ARA ET VEIG AL MEU DAVANT
AL NOU INMIGRANT DONES LA BENVINGUDA
I ARA ET VEIG AL MEU DAVANT
QUI SAP QUÈ ESTÀS PENSANT SENTINT EL MEU SILENCI
És un dret fonamental tindre una oportunitat
i un estómac buit ho té molt més clar que un que és ple.
Això a Europa no els importa, anava a ser un delinqüent,
fugit de la presó de la misèria i de la fam,
buscant el tros de pa que fa molts anys ens van robar,
ens han furtat la roba i ens prohibeixen anar nus.
I ARA ET VEIG AL MEU DAVANT
MIRADA INDIFERENT, CUMPLINT AMB LA RUTINA
I ARA ET VEIG AL MEU DAVANT
I AL TEU DAVANT NO VEUS UN CRIM ON TU ETS CULPABLE
I ARA ET VEIG AL MEU DAVANT
TU AMB EL TEU TREBALL, JO OFEGAT A LA PLATJA
I ARA ET VEIG AL MEU DAVANT
JUTGE DESALMAT, ALÇANT EL MEU CADÀVER.
CAPITAL
Un govern conservador es ven al millor postor,
diputats i senadors a les mans dels grans senyors.
El poder no està en poder dels qui ixen en televisió
i encara menys pertany al poble, ¿democràcia? No la veig.
El futur, si no fem res, segueix estant hipotecat
al fons de les butxaques del gran capital, capital.
CAPITAL, CAPITAL, CAPITAL...
Per a la nostra nació: autodeterminació,
no volem més opressió, no volem més submissió.
Ja n’hi ha prou de que ens impose la seua constitució
la identitat i la llengua que a ells els convé: la imperial.
Tres-cents anys: és massa temps el que portem dins un estat
on tots hem de ser com els de la capital, capital.
CAPITAL, CAPITAL, CAPITAL...
per a una nova realitat, per a ser lliures de veritat,
cal lluitar fins al final contra la seua immunitat.
destruir aquest sistema per a començar de nou,
renaixerà de les cendres la llibertat per a tots.
Cal pensar que no és una utopia, és una prioritat,
és un assumpte d’importància capital, capital.
CAPITAL, CAPITAL, CAPITAL...
Concienciar al poble i fer-li veure qui és l’enemic,
que sàpiga on són els autèntics assassins de masses.
Prendre les mesures necessàries per a fer-li front
a uns cabrons que mereixen la pena capital, capital.
CAPITAL, CAPITAL, CAPITAL...
CARNAVAL
Carnaval a Rio, festa goig i descontrol,
màscares, disfresses, tots ballen ritmes de samba.
Per uns dies el país de la felicitat,
la tristesa està amagada sota la careta.
A tota Cendrereta li arriba la mitjanit
i a tot brasiler li arriba el dimecres de cendra.
Ha quedat prohibit anar vestit de llibertat,
és obligatòria la màscara de l’obediència.
Ells venen diaris que no poden llegir,
ells han cosit robes que mai podran vestir,
ells netegen cotxes que mai podran ser seus,
alcen edificis que mai habitaran.
SÓN LA FLEXIBILITAT
SÓN LES MANS COMPETITIVES
SÓN LA GLOBALITZACIÓ
I LES CURVES DE BENEFICIS.
La mort d’un nen “da rua” està en mans de la voluntat
d’aquells que primer disparen i després pregunten.
És la guerra entre la pobresa i els qui l’han creat
i que ara volen amagar-la amb caretes de plom.
Fan falta braços barats per produir barat,
i braços que baixen altres que s’han alçat massa,
són les lleis d’aquesta nova colonització
i Brasil ven al poble que l’ha construit.
“Somos restos vagando por becos, rodovias,
com a immensidao dos povos noite e dia,
num país que reina a utopia
de um coraçao de eterna galhardia”
SÓN LA FLEXIBILITAT
SÓN LES MANS COMPETITIVES
SÓN LA GLOBALITZACIÓ
I LES CURVES DE BENEFICIS.
EXPLOTATS EN CATALÀ
Hui és un dia especial, és el dia de la nostra independència.
La gent plena els carrers i es fa fotos per a la posteritat.
I és que a l’any dos mil i escaig els Països Catalans necessitaven
per a la nostra llibertat un estat propi (això deien els de dalt).
Podem dir oficialment que es dóna per acabada la lluita,
però em done compte que no, un estat propi em serveix per a ben poc.
Quan arribe l’endemà tornaré a un treball en condicions precàries,
el què tan sols haurà canviat és que ara estarem explotats en català.
EXPLOTATS EN CATALÀ, EXPLOTATS EN CATALÀ...
Independència i socialisme són conceptes que sempre han d’anar lligats,
mentre mane el capital no més aspirarem a anar canviant de mans.
Segons tinc entés de sempre “independència” significa “no dependre”,
aleshores no comprenc concentrar la lluita en la sobirania, no, no, no.
Hem de tindre una nació on poguem decidir el nostre futur,
la llengua que hem de parlar, la cultura i la nostra identitat,
però sense renunciar a combatre en la nostra lluita de classes,
perquè no vull arribar a signar contractes-brossa en català.
EXPLOTATS EN CATALÀ, EXPLOTATS EN CATALÀ...
INDÍGENA CATALÀ
Palestina, Xiapas, Berebers, Sahara, Kurdistan, Quebec,
els aborígens australians o els sel·lenites si fos cas.
Les boques rebosants de llibertat pels oprimits,
per llengües, per identitats o per cultures en perill.
La diversitat per a molts és innegable
però no els parles pas de la mort del nostre poble.
Un doble discurs per a quan el problema els toca.
És més fàcil dur la veu reivindicativa
amb un poble a prop del tròpic,
molt millor quan més exòtic
que amb el perviure dels catalans.
PER TANT, DÓNA QUATRE VOLTES PER TA CASA
ABANS DE CANVIAR EL MÓN,
I ÉS QUE UNES PARAULES REACCIONÀRIES
TAMBÉ HO SÓN BAIX UN VEL ROIG, VULLGUES O NO.
Per què sóc xenòfob i tancat per sentir-me identificat
amb la cultura on m’he criat i rebutjar allò imposat?
Si això ho diguera algú es comportaria com un turc
trencant-li les cames a un kurd, trencant també el seu futur.
No sóc del Sahara i lluite per la meua terra,
no sóc tibetà i defense una cultura,
no sóc bereber i vull tindre la meua llengua,
no sóc palestí i també ataque a qui em desprècia,
rebutge a qui no em tolera,
siga fatxa o llibertari,
sóc indígena, sóc català.
PER TANT, DÓNA QUATRE VOLTES PER TA CASA
ABANS DE CANVIAR EL MÓN,
I ÉS QUE UNES PARAULES REACCIONÀRIES
TAMBÉ HO SÓN BAIX UN VEL ROIG, VULLGUES O NO.
PER TANT, VOLS BEN NETA LA CASA DELS ALTRES
QUAN LA TEUA ÉS UN FEMER,
I ÉS QUE UNES PARAULES REACCIONÀRIES
TAMBÉ HO SÓN BAIX UN VEL ROIG, VULLGUES O NO.
POR
La por intimidatòria que ta mare t’inculcava
feia que vegeres terribles monstres imaginaris,
homes del sac, engreixeros eixint de qualsevol lloc
per a castigar severament el mal comportament,
sempre coincident amb les prohibicions que t’imposaven,
conjunció perfecta entre la mare i eixos personatges,
que eren tan reals per tu com la teua ingenuïtat,
aconseguint així una obediència que no hagueres acatat mai.
SENTIR POR, SENTIR POR...
La por intimidatòria que ta mare t’inculcava
la pateixes dia a dia de manera habitual,
provocada hui pels nous pares de la teua voluntat,
que construeixen espantosos monstres encara més cruels
que poden destruir la teua vida si no et portes bé:
“és preferible viure malament a viure molt pitjor”
odiosa frase que fa dilatar-se el teu forat del cul,
deixa que et donen si no vols veure el fantasma de l’atur.
SENTIR POR, SENTIR POR...
Baix la confiança de que tot millorarà,
baix la creença de que açò no va tan mal
viu la por de ser un corder enmig de llops,
blasfemar davant la santa inquisició
El camí que porta cap a l’explotació
cal que siga intransitable pel patró,
una pedra sola és fàcil d’esquivar,
però cent mil juntes segur que el fan parar.
No va ser Lenin qui feu la revolució
sinó un poble lliurat de la seua por,
una força impossible d’aturar,
la que dóna un poble armat amb punys en alt.
POR, SENTIR POR, POR, SENTIR POR...
SÒLID
Sòlid, “tan sòlid com la terra sota els nostres peus”,
i a Wegener no li van creure quan digué
que potser aquest símil no era del tot cert,
les terres es menegen com ho fa un vaixell,
i poden enfonsar-se i no tornar mai més,
però ni l’opinió de mil milions d’experts
podien enfonsar el seu descobriment.
Ningú mai l’apartà de la raó.
Sòlid, tan sòlid com el sistema que ens oprimeix,
i a Porto Alegre no han sentit la veu del món,
que diu que no és tan certa la comparació,
i encara que no ens creguen ho direm ben fort:
Algun dia despertarem d’aquest malson,
i fins que arribe el dia mantindrem l’opinió,
s’enfonsarà la tirania, eixirà el sol.
Segur que el temps ens dóna la raó.
Sòlid, tan sòlid com el gel que baixa pel glacial,
tan sòlid com la cosa més fràgil del món,
però no indestructible com la llibertat,
que pot ser amagada dins d’una presó,
tan sòlida que prompte la rebentaran
els colps de la justícia i de la raó,
tan forts que els sentirà tota la humanitat.
Les runes serviran per al record.
SÒLID, SÒLID...
SOLIDARITAT
No sóc solidari perquè estiga de moda
ni perquè dient-lo quedes com un rei.
No sóc un famós que surta per la tele
recolzant campanyes per a vendre imatge.
La solidaritat no és un donatiu
fet per a netejar consciències brutes,
no és utilitzar aquesta màgica paraula
a la publicitat com un reclam.
En aquestos temps tothom és solidari
si la fam la veuen per televisió.
No és aquesta moda una casualitat,
als què estan dalt els interessa això.
Volen ensenyar-nos la fam del tercer món
per a desviar-nos l’atenció,
per a que els nostres problemes no semblen tan greus,
“no et queixes, que a altres llocs estan pitjor”
SOLIDARITAT, AMB QUI LA SOLIDARITAT?
SOLIDARITAT, AMB EL SEU SISTEMA,
SOLIDARITAT AMB LES SEUES BUTXAQUES,
SOLIDARITAT, FALSA SOLIDARITAT.
Solidaritat no és principalment
repartir menjar pel tercer món,
ni es desenvolupen amb el 0’7
si per darrere els furten el cinquanta.
El tapar forats: pa per hui, fam per demà,
i aquestos països sempre igual.
És de veritat: tota pedra fa paret,
però cal agafar el problema per l’arrel.
Per a remeiar la fam del tercer món
no cal viatjar ni a Rwanda ni a Perú,
aquí al primer món trobem la solució,
només cal destronar a uns quants cabrons.
Solidaris som tots els qui lluitem
contra aquest imperi dels diners.
tot és tan senzill, tan fàcil de fer
com no seguir cap de les seues lleis.
SOLIDARITAT SÓN LES GANES DE FOTRER’LS
SOLIDARITAT, LA RÀBIA QUE HA ESCLATAT,
SOLIDARITAT, BOICOT A MULTINACIONALS,
SOLIDARITAT, SOLIDARITAT.
VERITAT
El problema del sometiment
potser siga que provoque el mal vici
de que qui té l’anim d’enganyar,
sempre trobe algú a qui enganyar.
Maquiavello va ser qui ho va dir,
maquiavel·lica és l’actitud de controlar
tota neurona en moviment,
tot pensament que prèviament no hagen pensat.
Culpabilitat, exculpació,
ni una ni l’altra o bé les dues
determinen la responsabilitat
d’un poble que aclame als opressors.
Les masses no són pas innocents,
qui ha volgut, ha tingut ull crític
i ha deixat de ser aquell peix mort,
aquell peix que es deixa arrossegar pel corrent.
Però si el peix és mort, algú l’hagut d’aturar el cor.
Canvis de valors, el què abans era dolent, ara és bo.
ja ho deia Platon: “Res no hi ha més injust,
que sense ser-ho, semblar que algú és just”
Perquè quan un poble és difícil de conduir,
això pot ser perquè potser sap massa.
Per ignorància o per ingenuïtat,
molts no saben el què significa “llibertat”,
no, no, ni de pensament ni d’opinió,
que l’opinió pot no ser més que un eco.
Moltes cares de felicitat,
moltes cares de satisfacció,
però no és més que la felicitat
d’un borratxo al costat d’un sobri.
Viure al món de la realitat
suposa un sacrifici i molt de compromís,
significa saber que un somriure
potser no era tan sincer com ho semblava.
Ganes de canviar la irrealitat,
ganes de que no es riguen de tu,
ganes de sentir-te com un au
que sobrevola un camp de gàbies.
Trencar les barreres que segresten les ideologies
i sentir que penses i rebutges mentides pactades.
Les idees, quan penetren en les masses, arriben a ser una força material,
i és que quan un poble arribe a canviar el món, això pot ser perquè potser sap prou.
AL MEU DAVANT
Sé que el meu destí estava en mans del gran Alà,
si és que em sent li pregue que plene el meu buit a la llar,
on m’espera una família, fills de la necessitat,
que confien en que prompte arribe el pare amb un regal
en forma de diners que curen l’angoixa i la fam
vinguts des d’un país a l’altra banda de la mar.
D’un bon pare és obligat donar la sang per un fill,
per això em vaig decidir a buscar un nou camí,
a la terra de l’abundància i de la prosperitat,
a la que podem veure mirant la televisió,
creuant la frontera que separa al pobre del senyor,
una patera em serviria com a passaport.
I ARA ET VEIG AL MEU DAVANT
AL NOU INMIGRANT DONES LA BENVINGUDA
I ARA ET VEIG AL MEU DAVANT
QUI SAP QUÈ ESTÀS PENSANT SENTINT EL MEU SILENCI
És un dret fonamental tindre una oportunitat
i un estómac buit ho té molt més clar que un que és ple.
Això a Europa no els importa, anava a ser un delinqüent,
fugit de la presó de la misèria i de la fam,
buscant el tros de pa que fa molts anys ens van robar,
ens han furtat la roba i ens prohibeixen anar nus.
I ARA ET VEIG AL MEU DAVANT
MIRADA INDIFERENT, CUMPLINT AMB LA RUTINA
I ARA ET VEIG AL MEU DAVANT
I AL TEU DAVANT NO VEUS UN CRIM ON TU ETS CULPABLE
I ARA ET VEIG AL MEU DAVANT
TU AMB EL TEU TREBALL, JO OFEGAT A LA PLATJA
I ARA ET VEIG AL MEU DAVANT
JUTGE DESALMAT, ALÇANT EL MEU CADÀVER.
E-mail